Entrada 1: Les normes d'accentuació

Abans que res, bon dia a tots i totes. 

Hui començarem estrenant aquest bloc parlant de les regles bàsiques i necessàries que heu de seguir per poder fer correctament  els exercicis d'accents. 

Primer que tot, què penseu que són els accents i per a què serveixen? 

Els accents serveixen per a pronunciar correctament les paraules segons on caiga la seua síl·laba tònica. Totes les paraules tenen una síl·laba que es pronuncia amb un cop de veu més fort que la resta, aquest síl·laba s'anomena tònica. la resta de síl·labes de la paraula s'anomenen àtones.

   

Però, com accentuem en valencià? Tenim dos tipus d'accent, els oberts ( `) i els tancats (´) que es posen segons la vocal. À, É,È, Í, Ó,Ò,Ú

-L'accent de la A sempre sèrà obert: À

-L'accent de la E i O  pot ser obert o tancat: É/È, Ó/Ò

-L'accent de la I i U sempre serà tancat: Í, Ú

Per saber si hem de posar l'accent o no i on cal que ho fem, es necessari saber-se molt bé les regles d'accentuació següents: 

Les paraules es divideixen en tres grups segons la seua síl·laba tònica: Paraules agudes, planes i estruixoles.

-Les paraules agudes s'accentuen quan la síl·laba tònica acaba en    -as, -es,-is,-os,-us, -en, -in o vocal. 

           

            Exemples:  musulmà, nové, traspàs, París.

-Les paraules planes s'accentuen quan la síl·laba tònica NO acaba en -as, -es,-is,-os,-us, -en, -in o vocal

            Exemples: màgic, mòdul, líquid, pètal, gòtic, núvol.

-Les paraules esdrúixoles  sempre s'accentuen totes.

          Exemples: època, pel·lícula, república, història.

 Una vegada vistes les normes bàsiques cal fer esment de algunes excepcions:

-Les paraules monosíl·labes mai s'accentuen només quan formen part de l'accent diacrític (com ja veurem més endavant extensament)

- Mai accentuarem les paraules agudes que acaben amb diftong decreixent. Per exemple: remei, heroi, europeu.

-Tampoc accentuarem mai les paraules que acaben amb diftong decreixent + essa. Per exemple: remeis, herois, europeus. 

- Quasi totes les paraules agudes solen portar l'accent tancat: café, després, avió... EXCEPTE:  arròs, terròs, açò, això, allò, perquè..

-Les paraules que la síl·laba tònica es plana majoritàriament solen ser obertes: dipòsit, sòlid..EXCEPTE: els verbs de la segona conjugació (véncer, créixer, córrer..), les formes del verb ser (fóra) i altres mots com: cérvol, préstec, llépol, feréstec.. 

-Les paraules esdrúixoles solen ser obertes: gènere, història, ciència.. EXCEPTE: fórmula, pólvora, tómbola, església, Dénia.