Entrada 3: Exercicis de diftongació

Els diftongs i els hiats

Activitat 1:

Separa en síl·labes les següents paraules anant amb cura si hi ha  diftongs i  hiats.

guerra                ratlla                    immens

dotze                  aire                       coure

cuina                 ungüent                quota

dia                     llibreria                peuet

esquadra            pou                      retaule

neu                    mai                      Cocentaina

Activitat 2: 

Indica quines paraules contenen diftong i de quin tipus és.
roure 
aneu
acció
llengua
actuar
moure
pua
Alcoi
suor
espai
bresquilla
arcaic

Activitat 3:

Completa aquestes qüestions 

Què és una síl·laba?

Segons el nombre de síl·labes les paraules es poden classificar en..?

Quins nexes intervocàlics no es poden separar?

Què és un diftong? moltes classes hi ha? 

Posa un exemple dels dos tipus de diftongs que existeixen

Què és un hiat?

Entrada 2: Els diftongs

Hola xics i xiques, el tema que avui tractarem és el dels diftongs i els hiats. 

us llance una pregunta: Sabeu què són els diftongs? el diftong és la unió de dues vocals una forta i una dèbil que es pronuncien dins d'una mateixa síl·laba.

les vocals fortes són (a,e,o) i les dèbils o febles (i,u) i formen els diftongs decreixents.

Per exemple: aigua, cuina, boina, eina. 

Com podem veure, sempre la vocal dèbil anirà en segon lloc, així es forma un diftong. En el moment en què les vocals (i,u) estiguen situades en un primer lloc, el diftong es trencarà i tindrem un HIAT.

Per exemple: Maria, canoa, puntualitat.

A més a més, hi ha un altre tipus de diftongs, coneguts com els diftongs creixents: 

Entrada 1: Les normes d'accentuació

Abans que res, bon dia a tots i totes. 

Hui començarem estrenant aquest bloc parlant de les regles bàsiques i necessàries que heu de seguir per poder fer correctament  els exercicis d'accents. 

Primer que tot, què penseu que són els accents i per a què serveixen? 

Els accents serveixen per a pronunciar correctament les paraules segons on caiga la seua síl·laba tònica. Totes les paraules tenen una síl·laba que es pronuncia amb un cop de veu més fort que la resta, aquest síl·laba s'anomena tònica. la resta de síl·labes de la paraula s'anomenen àtones.

   

Però, com accentuem en valencià? Tenim dos tipus d'accent, els oberts ( `) i els tancats (´) que es posen segons la vocal. À, É,È, Í, Ó,Ò,Ú

-L'accent de la A sempre sèrà obert: À

-L'accent de la E i O  pot ser obert o tancat: É/È, Ó/Ò

-L'accent de la I i U sempre serà tancat: Í, Ú

Per saber si hem de posar l'accent o no i on cal que ho fem, es necessari saber-se molt bé les regles d'accentuació següents: 

Les paraules es divideixen en tres grups segons la seua síl·laba tònica: Paraules agudes, planes i estruixoles.

-Les paraules agudes s'accentuen quan la síl·laba tònica acaba en    -as, -es,-is,-os,-us, -en, -in o vocal. 

           

            Exemples:  musulmà, nové, traspàs, París.

-Les paraules planes s'accentuen quan la síl·laba tònica NO acaba en -as, -es,-is,-os,-us, -en, -in o vocal

            Exemples: màgic, mòdul, líquid, pètal, gòtic, núvol.

-Les paraules esdrúixoles  sempre s'accentuen totes.

          Exemples: època, pel·lícula, república, història.

 Una vegada vistes les normes bàsiques cal fer esment de algunes excepcions:

-Les paraules monosíl·labes mai s'accentuen només quan formen part de l'accent diacrític (com ja veurem més endavant extensament)

- Mai accentuarem les paraules agudes que acaben amb diftong decreixent. Per exemple: remei, heroi, europeu.

-Tampoc accentuarem mai les paraules que acaben amb diftong decreixent + essa. Per exemple: remeis, herois, europeus. 

- Quasi totes les paraules agudes solen portar l'accent tancat: café, després, avió... EXCEPTE:  arròs, terròs, açò, això, allò, perquè..

-Les paraules que la síl·laba tònica es plana majoritàriament solen ser obertes: dipòsit, sòlid..EXCEPTE: els verbs de la segona conjugació (véncer, créixer, córrer..), les formes del verb ser (fóra) i altres mots com: cérvol, préstec, llépol, feréstec.. 

-Les paraules esdrúixoles solen ser obertes: gènere, història, ciència.. EXCEPTE: fórmula, pólvora, tómbola, església, Dénia.